Les sardines en conserva, conegudes per la seva comoditat, valor nutricional i sabor únic, tenen una rica història que va començar amb la invenció de les conserves per Nicolas Appert el 1809 i la posterior creació de llaunes per Peter Durand a la dècada de 1810. Aquesta tecnologia es va estendre ràpidament, i França i Portugal es van convertir en els primers centres de conservació de sardines a causa dels seus abundants recursos pesquers locals. El procés va arribar a Amèrica del Nord a finals del segle XIX, sobretot a Maine i Califòrnia. L'inici del segle XX va marcar una època daurada per a la indústria, però la sobrepesca i els canvis ambientals van provocar declivi. Malgrat aquests reptes, les pràctiques sostenibles i els beneficis per a la salut han revifat l'interès per les sardines en conserva, convertint-les en una mercaderia mundial estimada. El seu impacte cultural és important, simbolitza la resiliència i l'adaptabilitat, i el seu futur depèn de la pesca sostenible continuada i les solucions d'envasament innovadores.
